(ve de la pàgina principal [=”Home“] “Mathesis universalis”/ Ciència universal/ Teoria holística)
… 1964, John BELL (1928 – 1990, no Alexander G. BELL el del telèfon) demostrà matemàticament (pel seu teorema i desigualtats que resolen la “Paradoxa EPR”) la necessitat d’un “nivell sots-quàntic desconegut” … … els fenòmens del “Entanglement” en els que apareix un intercanvi d’informació que eludeix les característiques materials fins llavors conegudes (donant pas a la instantaneïtat, la deslocalització, …, que es contradiuen amb les hipòtesis de la Relativitat).
… es descobreixen més recentment unes capacitats de processament d’informació excepcionals (superposició i computació quàntica) que se està intentant aplicar. ¿Tal excepcional capacitat de processament de les partícules físiques existeix des de fa 14 000 milions d’anys sense que fins a la data no hagi servit per a alguna cosa? Es inqüestionable que tal processament d’informació ja existia des de el seu inici, i només pot ser justificat pel càlcul de les interaccions amb les altres partícules, per a complir les estrictes lleis intrínseques de la física.
… els fenòmens físics també tenen informació subjacent i no només informació descriptiva del home. Una informació subjacent suportada en sistemes simbòlics, basats necessàriament en senyals i símbols informacionals-virtuals, anàlegs als de la computació o la psique. Aquests sistemes simbòlics els represento per (-M +S).
Però tot i això, la física segueix renunciant a acceptar la informació per a explicar els seus fenòmens més bàsics, informació amb la que s’evitaria caure en la a-causalitat, una a-causalitat actual que contradiu la seva pretesa condició de ciència. Es parla d’informació, !quin remei!, però com quelcom marginal, encara no integrada intrínsecament en la teoria física (no és fins el 1959 que SZILÁRD associa l’entropia a la informació per a resoldre una de les inconsistències de l’entropia, però hi ha moltes més, veure “Entropia“).
Així, des de fa més d’un segle, com a conseqüència de las inesperades implicacions (insuperabilitat de “c”, …) de les Equacions de MAXWELL, al intentar justificar-les amb la hipòtesis einsteniana de la “Dilatació del temps”, la física teòrica ha caigut en reiterades contradiccions, absurditats, paradoxes i obscurantismes impropis d’una ciència, fins a errors pràcticament infinits com en la “Catàstrofe del buit”.
Existeix una hipòtesi que permet evitar tot lo anterior, pel que es tracta estrictament de una teoria correcta. Amb ella s’introdueix la informació en la base de la física d’una manera plenament empírica y calculable. Es tracta del “Temps de processament de la informació intrínseca de la física” (un sistema d’informació previ i independent de la materialització, el “nivell sots-quàntic desconegut” exigit por BELL), que explica sense cap tipus de contradicció ni paradoxes:
– tots els fenòmens relativistes coneguts (aportant la necessària hemisimetricitat i funcionalitat en la Transformació de LORENTZ, permetent harmonitzar la Relativitat Especial i la General);
– els fenòmens quàntics (i harmonitzant-los amb els relativistes) i
– molts altres fenòmens específics què veurem tot seguit.
Una quinta dimensió, el “Temps de processament de la informació intrínseca/ quàntica”, que per la versatilitat de la informació (però aquesta versatilitat no hi ha espai d’explicar-la aquí, només l’analogia de que una CPU pot processar tot tipus de programes) no requereix cap dimensió més (menys encara “tropecientas“ d’imaginàries –NO empíriques– com en las “SuperCordes”). Tres dimensions del espai, dos del temps.
La física ha d’incorporar tres nous fenòmens informacionals/ virtuals, què existeixen però no son reals, no pertanyen al Univers material:
1) la Informació prematerial-quàntica subjacent,
2) el seu necessari Processament, i
3) el Temps de processament requerit (què, per l’esmentada virtualitat, no es manifesta directament en el nostra Univers material, es manifesta empíricament de manera indirecta, comparant els rellotges dels sistemes en moviment relatiu entre ells),
el què permet explicar els següents interrogants pendents de la física actual, o eviten les seves contradiccions, o milloren la seva comprensió, el que valida plenament la hipòtesis (front a la insatisfactòria “Dilatació” actual, per les seves nombroses contradiccions i per no resodre cap d’ells):
1) Hemisimetria temporal de la realitat de l’Univers, amb un Factor de LORENTZ màssic i invertible; Com s’explica més en davant, això evita les absurditats que genera la simetria relativista del temps i porta a la resolució de les Paradoxes relativistes; També possibilita més solucions per a la massa ¿augment de la massa per la velocitat?, o ¿augment de l’energia cinètica per la “velocitat local”?
2) Estats individualitzats/ diferenciats de las partícules físiques (per les seves nombrossísimes superposicions) només explicable si existeix una informació subjacent;
3) Computacionabilitat quàntica, deguda al processament inherent a dita informació;
4) Deslocalització, atès que la informació no requereix espai ni distàncies; “Entanglement” en un sistema d’informació subjacent independent de la distància;
5) Energia del buit, però un buit ple d’informació; i el Efecte Casimir en dielèctrics, amb la gestió de l’energia material des de la informació subjacent;
6) “Memòria de l’aigua”; mitjançant una informació codificada en les seves superestructures moleculars (anàlogament a com l’ADN codifica la informació genètica), el que a la vegada justifica la inexplicada individualitat dels cristalls de neu; Associació “Aigua – Vida” (per la possibilitat de transferència informacional ja demostrada per L. MONTAGNIER, 2014, veure-ho en English https://www.youtube.com/watch?v=R8VyUsVOic0, o Français – subtítulos en Castellano https://www.youtube.com/watch?v=HgtKyJtvlc0), entre la informació de les superestructures moleculars de l’aigua i la informació genètica (emissions electromagnètiques del ADN);
7) Principi d’indeterminació de HEISENBERG, clarament explicat més en davant a “Información o Dilatación”; Efecte túnel;
8) Límit de “c” en el transport d’energia en l’Univers; absència de massa en el fotó igualment explicat aquí; el Polaritó (“miraculoses” desacceleracions infinites-instantànies del fotó sense el menor impacte, seguides d’un repòs absolut i una posterior acceleració infinita-instantània); superació de “c” en OPERA; superació de “c” en els Diagrames de (STÜCKELBERG-) FEYNMAN;
9) Epitàxia (creixement coordinat de cristalls) només explicable per les transferències entre la informació subjacent;
10) Decaïment radiactiu, un “vell” fenomen al que ja no se li dona importància, però al que en més de 100 anys no s’ha pogut donar una explicació clàssica ni quàntica, doncs només és explicable si existeix un intercanvi d’informació subjacent entre els nuclis atòmics.
11) Materialització (el mal nomenat “Big Bang”); Forats negres
12) Entropia i la seva “desaparició”; Entropia en la materialització del Univers (el mal nomenat “Big Bang”)
13) Energia i Matèria fosca
14) Èter (!!informacional, no material!!) i unificador dels “Camps” físics (per la versatilitat de la informació a suport simbòlic);
15) Impossibilitat de “confinament” dels Quarks, atès que son “reflexos” (com ombres xinesques) de la informació associada a les característiques ondulatòries de les partícules;
16) Què és el Temps?, origen i components: el temps relatiu de LEIBNIZ i el fixa de NEWTON, que es comenten més en davant.
Tenim que:
– a la psique se li transfereix informació del codi genètic (per exemple, els instints);
– el codi genètic, intercanvia informació amb les molècules materials, en el experiment de L. MONTAGNIER del 2014 ja esmentat més amunt. Veure també en aquesta Web “La memòria del aigua” del 2009 (18 pàgines https://www.sistemaconceptual.org/pdf/MemoriaAigua.pdf), anticipant el fenomen i emmarcant-lo;
– els nuclis atòmics requereixen el control de la informació per a transmutar-se (“Decay”);
– les partícules físiques poden gestionar informació (computació quàntica);
– els fotons (no materials per la seva absència de massa) intercanvien informació (Entanglement).
Així que per molt que pugui sorprendre, cap nivell estructural natural pot eludir la necessitat d’un sistema de informació subjacent, així com les transferències de informació entre ells (veure aquest encadenament en l’ “Origen de la vida”, en el següent sub-menú “Vida i informació”: https://www.sistemaconceptual.org/vida-i-informacio/).
A la vista d’aquests fets anteriors, si el lector no esta d’acord amb l’escrit que segueix, només pot intentar millorar-lo, doncs qualsevol altre cosa seria el ridícul de seguir ignorant la existència de informació en la base de qualsevol dinàmica natural.
Davant aquestes afirmacions el lector pot preguntar-se que,
“Si es així, ¿perquè no s’ha difós i imposat aquesta teoria?”.
Està clar que a això haurien de respondre els físics del “MainStream”, recordant els moltíssims casos d’escandalosos errors de la comunitat científica en acceptar nous paradigmes. Per posar un sol exemple i relacionat, el de SUTTON (1877 – 1916), que proposà el paper del ADN en la transmissió de las característiques hereditàries a principis del segle XX (1902), però la genètica va perdre mig segle perquè els genetistes trigaren aquestos 50 anys en acceptar dita evidència. Molts científics, fossin físics i/o matemàtics (GÖDEL, ESSEN, SELLERI, …), han alertat de la direcció errònia adoptada per la física des de fa 110 anys. I, tot i que cada dia que passa és més difícil acceptar que el dogmatisme i l’autoritarisme han segrestat la física, cal tenir el coratge de començar de nou i reintegrar totes les equacions de la física teòrica des de llavors, amb la dissociació del temps (el famós “dt”) en:
– “Temps material” (el que mesuren els rellotges), d’unitat de mida sempre fixa, i
– “Temps de processament”, que és una funció variable segons les diferents velocitats dels sistemes considerats (quan tractem fenòmens d’altes velocitats);
tot el què es tracta en els documents següents.
“Información o Dilatación“. 2015. Resum breu i didàctic de només 11 pàgines (en castellano) amb contundents arguments d’un necessari canvi de paradigma de la física, basat en informació. Resolució del antagonisme NEWTON – LEIBNIZ sobre el temps. Resolució de las contradiccions relativistes i explicació de múltiples interrogants de la física actual ja esmentats, com els 1), 7) i 8) anteriors. El document no és important com crítica a l’estat de la física teòrica actual i/o exposar els errors que arrossega des de fa més de 100 anys, sinó que per aportar un nou paradigma basat en la informació quàntica subjacent, que ho resol.
PS: (2019-01-09): És recent la utilització del fotó com encriptador de missatges (Jian-Wei PAN, deixeble de A. ZEILINGER):
el que difícilment pot explicar-se sense la nova perspectiva del fotó, explicada a les pàgines 12 a 14.
“Correo a IP (2019-09-16)“, en resposta a un altra correu previ d’aquest col·lectiu, que complementa pedagògicament l’anterior document de “Información o Dilatación”, sobre un encadenament d’errors relativistes centenaris que porten fins a la coneguda com “Catàstrofe del buit”.
“Chronos i Kairos” 2003, 5 páginas en catalán. Complement del anterior document “Información o Dilatación“, resolent l’ancestral problema de la dificultat de definició del Temps. Temps quantitatiu i qualitatiu.
“Ejemplo de invalidez de la Relatividad especial, que se resuelve con el Tiempo de procesamiento, tp, de la Teoría holística” 2010, 18 pàgines en castellano. Detallada argumentació de què “El factor de LORENTZ no és un simple escalar, és descomponible, sumable i admet invers, i ha de calcular-se en funció de TOTES les masses interaccionants“, tot això derivat de l’hemisimetria que origina el Temps de processament, el que evita les absurditats relativistes, integra las dues Relativitats en una sola, que a més resulta conseqüència de la Cuàntica.
“¿Por qué los neutrinos del experimento “OPERA” superan ligeramente la “insuperable” velocidad de la luz?“, 2011, 23 pàgines en castellano. Explicació detallada i amb diversos coneixements previs per a entendre la suposada superació de la velocitat de la llum pels neutrins del experiment, explicació que fou menys preuada pel CERN (que a més, posteriorment, censurà l’experiment i acomiadà el Director, A. EREDITATO). Resumidament: “… si els Neutrins son capaços fins a travessar tota la Terra sense interaccionar, això vol dir que la seva referència mai pot ser la Terra, sinó que alguna altra que es mou respecte la Terra…”. Així que, estrictament, no es superà “c”, però en qualsevol cas l’experiment demostra per uns altres motius l’error de la Teoria de la Relativitat.
“La Teoría holística (resumen en castellano)” (2010, 20 pàgines en castellano). S’inicia explicant la reiteració de fenòmens naturals de la màxima importància i de diferents àmbits (física, genètica, cognició, …) que en tots els casos es representen per la Dualitat algebraica i l’Operador “Star” de la Geometria diferencial, el que sorprenentment ignora la ciència. Es un element fonamental de la “Mathesis universalis”. Resumen del 2010 que està previst actualitzar.
“La Memòria de l’Aigua” (2009, 10 pàgines). Document crític avançant un “epíleg” pel document pendent de la Teoria holística. Inclou una carta a la revista “Nature” sobre aquest tema. També la revista “Science” es fa preguntes equivocades: “¿Quina és l’estructura del aigua? Els investigadors continuen disputant sobre quants enllaços fa cada molècula de H2O amb els seus veïns més apropats” (“Science” 309 (5731) 2005 July “25-125 questions”). Cal saber el que es busca i entendre el que es troba… Si GAMOW possibilità la genètica amb l’Operador “Star”, al associar un codi (el Codó) a una estructura molecular coneguda (l’ADN), el que cal buscar en l’aigua son supra-estructures moleculars capaces de suportar un codi informacional (la qüestionada “Memòria de l’aigua”). És a dir, estructures “semiològiques“, tal com ho és l’ADN. La individualitat dels cristalls de neu (doncs no es coneixen dos d’iguals), indica que necessàriament ha d’existir aquesta informació.
La heurística de la hipòtesi del “Temps de procesament” (1996- )
“Higiene de les Radiacions ionitzants. Radibiologia. Radiprotecció“. 1992-1996, 26 pàgines. En l’últim curs que vaig impartir d’aquesta matèria (1996, veure “Currículum“), com a conseqüència dels sistemes simbòlics d’informació a suport simbòlic que havia estudiat en la Teoria del Coneixement, enuncio per primera vegada un necessari nivell “proto-material” anàleg als de la psique (es a dir, a suport simbòlic), que anomeno “Fenomenologia pura/ pre-material” (pp. 13 y 14), be que representada grosserament per a que s’entengui. El document també fa referència a altres elements de la “Mathesis universalis” (Estructuració en nivells de complexament, Tipus de sistemes/ ciències, …).
“Els simbolismes pre-materials” 2004, 39 pàgines. Document de reflexió, on ja es parla de:
“Temps de processament” (Tp)
i de
Ttotal =Treal +Tprocessament
Per la meva total desvinculació de la física, inclòs dels Cursos de Radiprotecció des del 1996, no puc determinar, entre 1996 i 2004, quan vaig concebre la important hipòtesis. Inclou un raonament tan obvi com:
“si els fenòmens quàntics poden ser un instrument òptim per a tractar la nostra informació, més fàcil és suposar que sigui capaç de fer-ho amb una informació pròpia/ intrínseca del nivell quàntic, que avui desconeixem”,
que no li va semblar d’interès a Ignacio CIRAC (correu-e i carta al inici del document). També a finals del 2004 la vaig exposar a dos professors de la Facultat de física de la UB, antics companys d’estudi a la Facultat, rebent un total menyspreu. Vaig fer una traducció al francès per a comentar la hipòtesis amb Claude COHEN-TANNOUDJI a qui també vaig demanar col·laboració (veure carta i traducció del document al francès), però una vegada a Paris no va voler rebre’m. Es interessant tot lo anterior per a constatar la dificultat de madurar un canvi de paradigma, més en entorns dogmàtics/ intolerants, quan s’oposa frontalment a lo establert. I les intimidacions rebudes per pensar i manifestar-se en contra de la “ortodòxia”. Fou com un llarg procés de desintoxicació per a sortir d’una secta.
“La Teoría holística (perspectiva de la física)“, 2009, 145 pàgines. Després de més de 30 anys de desconnexió amb la física teòrica, en el 2009, finalment, veient els nombrosos nous descobriments de la física que no s’expliquen amb les teories en curs, però que a l’inrevés son consistents amb el “Temps de processament de la Informació” [la llarga llista del 1) al 15) ja exposada], decideixo posar-me al dia del estat de la física i confrontar al detall la hipòtesis del “Temps de processament” amb els coneixements empírics de la física en aquell moment. Un gran esforç de més de 6 mesos a dedicació plena, però confirmant reiteradament la total idoneïtat de la hipòtesi. Tot i això, degut al radical canvi de paradigma, els aspectes de la Relativitat els vaig haver de revisar durant un any, fins donar-me compta què, inconscientment, seguia incorporant criteris de la dilatació i dels models matemàtics derivats (MINKOWSKI, HILBERT, SCHWARZSCHILD, …).
“Entropía“. 2009, 14 pàgines, extretes del document anterior (“La Teoria holística …“). Per motiu de les reflexions crítiques del dit document, es va poder constatar amb gran sorpresa els greus errors de la física respecte un concepte tan bàsic com l’entropia, que a la vegada implica errors en la Cosmogonia. És una mostra més de la depuració cognitiva que suposa el Sistema conceptual amb la seva exactitud i classificació de la relacionabilitat (la relació d’ “Implicació” en aquest cas).
“Errores de las interpretaciones de EINSTEIN sobre la Relatividad“, 2010, 18 pàgines en castellano. Reflexió sobre les inconsistències de la Relativitat i la seva resolució amb l’hemisimetria del Temps de processament. Motivat per les confusions ja explicades en l’anterior document “La Teoria holística (perspectiva de la física)“, degudes al radical canvi de paradigma.
“Dogmas y creacionismo en la ciencia: 10 breves reflexiones (sobre mecánica cuántica, relatividad, genética, medicina, psicología, matemática y filosofía)” (2010, 9 pàgines en castellano).
“L’aigua i la descalcificació” (2011, 9 pàgines). Document domèstic, per a uns veïns, sobre la descalcificació d’aigües dures, però emmarcat per la memòria de l’aigua.
Resumidament, si s’entén que hi ha una informació subjacent a la física des de fa 14 000 milions d’anys, es pot començar a entendre que fa 4 000 milions d’anys la informació es manifestés amb la vida.
Contacte: cucobo@gmail.com
Sots-menú següent “Vida i Informació“