Català | Deutsch | English | Español | Français

Sistema ConceptualSistema Conceptual

La bellesa, al primer lloc on es troba, és a les mateixes estructures cognitives que la possibiliten

DOCUMENTS EXPLICATIUS

DOCUMENTS EXPLICATIUS
(Relació no exaustiva del que es pot trobar a aquesta Web. Veure també altres documents a “Aplicacions i "Proposta")

NOUS DOCUMENTS INCORPORATS
(2010 i 2009)

El 'miracle' d'un nadó molt-prematur de 23 setmanes: ¿matèria o informació? (la Teoria holística i la Vida)  2010-02-19  277 kB
La teoría holística (resumen en castellano)   (castellano-español)  2010-02-19  305 kB
La teoria holística 2009-11-27 1200 kB
Els drets dels nens a BioCultura 2009   2009-05-09  409 kB
Los derechos de los niños en BioCultura 2009   2009-05-09  (castellano-español
531 kB

Conferència del “Search-congress (Barcelona 2009-01-30)” (castellano-español) 576 kB Annex1 (765 kB), Annex2 (3148 kB)
Classificació i recuperació 2008-05-29 945 kB



DOCUMENTS BÀSICS

El kerigma del pensament. 2007-04-12  1136 kB
Què és la conscienciació? 2007-09-28  2071 kB
Els drets dels nens. 2008, febrer  789 kB
Els drets dels nens a BioCultura 2009  2009-05-09  409 kB
El 'miracle' d'un nadó molt-prematur de 23 setmanes: ¿matèria o informació (la Teoria holística i la Vida)  2010-02-19  277 kB
L’exactitud a les ciències. 2007-03-06  504 kB
Què és la intel·ligència? 2008-02-05  394 kB
La teoría holística (resumen en castellano)  (castellano-español)  2010-02-19  305 kB
La teoria holística  2009-11-27  1200 kB
La memòria de l'aigua 2009-03-12 294 kB

Ciència universal (pendent)


EXEMPLES DEL SISTEMA CONCEPTUAL

Sistema conceptual para "no conceptuales"  R. BARTOMEUS (castellano-español) 2009-03-11  367 kB
Element nilpotent (i Sedan-coupé)
2009-01-01 143 kB
Forma: un exemple del sistema conceptual 2008, novembre 700 kB
Demostracions de física i química 2000 423 kB
Demostraciones de física y química  (castellano-español) 2000 520 kB
Proteïnes 2002-08-20 225 kB
Estel  2000 409 kB
Tríptic (Alguns errors bàsics/ conceptuals en l'estudi del llenguatge)
1166 kB
  
Introducció (1998)
  
Significat i significant. Cas del català (i del castellà). 1996, abril
  
Cas anglès: traducció i comentaris a la figura 2.2 de "The symbolic species: the coevolution of
   language, and the human brain" de Terrence W. DEACON. 1 998, abril
  
L'ús dels diccionaris: "ludoteca", "botànica", i "signatura". 1 998, abril
Marketing" relacional  (castellano/ español) 2003-03-31  300 kB
Kerigma (no confondre amb "El kerigma del pensament") 2001-05-07 301 kB
Chronos i Kairos 2003 210 kB
Cazatalentos Cercatalents 2003-03-26 1037 kB
L’arbre de la saviesa 1995 221 kB
El meu amic Carles   F. ESPIELL  1999 juliol 58 kB
Mi amigo Carles 
(castellano-español)  F. ESPIELL  1999 juliol  58 kB
Enciclopèdia Encarta 2008-02-12 2 586 kB
Enciclopèdia Micronet 1999-04-02 321 kB
Enciclopèdia catalana 2008-02-20 728 kB
Language2 2008-01-08 236 kB


APLICACIONS DEL SISTEMA CONCEPTUAL

Classificació i recuperació 2008-05-29 945 kB
Cercadors 2007-01-25 43 kB
Ajuts Help 2007-04-19 32 kB
Conferència del “Search-congress (Barcelona 2009-01-30)” (castellano-español) 576 kB  Annex1 (765 kB), Annex2 (3148 kB)


DOCUMENTS COMPLEMENTARIS

Dualitat algebraica (extractes)
114 kB
Sistemes. Tipologia (±M, ±S, ±N) i arbre 272 kB
Doble hoja 2001-04-12 200 kB  (castellano-español & english)

Memoria in extenso de la patente WO 03 054835 A2
(castellano-español) 2002-12-02  1332 kB
Les relacions del llenguatge 1996  1442 kB
Breves comentarios (a la estructura simbólica intrínseca del pensamiento humano). (castellano-español) 1999-05-20  85 kB
Per i per a: equívocs actuals i proposta de criteris d'utilització fàcil i inequívoca 1998 maig  430 kB
Wolfgang ISER (castellano-español) 2006-08-14  62 kB
El código del lenguaje  (castellano-español) 2001, febrero 557 kB
Breve análisis a los comentarios sobre el pensamiento de EINSTEIN, NEUMAN y MARGULIS, en "Microcosmos" (castellano-español) 1998-11-14  130 kB

FAQ's

Web i BERTALANFFY 2009-01-13 44 kB

Autisme 2008-03-22 45 kB
WREICH 2008-06-25 93 kB
The Lancet 2008-03-18 131 kB
Science LESHNER 2006-04-01 632 kB
Continuum LIDLOFF (pendent)
Nature CAMPBELL (pendent)

   CONDICIONS DE LA CÒPIA DELS DOCUMENTS  SUGGERIMENT
Les “baixades” (=“downloads”) dels documents d’aquesta Web són GRATUÏTES, però d’ús exclusivament personal/ individual. Tots els documents s’acullen a la protecció de les lleis internacionals de propietat intel·lectual i de drets de còpia (=“Copy right”). Només estan permeses reproduccions de frases o algun paràgraf i sempre que se citi explícitament i inequívocament l’origen (autor, escrit i Web). Els “pdf’s” dels documents estan enllaçats (=”links”) i amb “Àncores”/ “Destinacions” (per a anar, a més a més, a un punt determinat dins el document), però per a que això funcioni els heu de posar en el mateix directori. Si els poseu en el vostre “llapis” electrònic podreu llegir-los a qualsevol moment o lloc només que disposeu d’algun ordinador.


LA TEORIA HOLÍSTICA ("TeoriaHolisticaWeb.pdf1200 kB)  2009-11-27
Està disponible un resum, més fàcilment i ràpidament llegible (14 pàgines), en castellano-espanyol "La Teoría holística (resumen en castellano)", que suggereixo com introducció abans del present document complet.
(Document complementari del 2004: "SimbolismesprematerialsWebCAT.pdf" 1100 kB)

El 1995, la coincidència d’un “Curs d’higiene de les radiacions ionitzants i radiprotecció” que encara impartia (ICT, Institut Català de Tecnologia, Escola superior de tecnologia de la Generalitat de Catalunya) i la laboriosa descripció dels processos cognitius que havia descobert, va portar-me a formular unes sorprenents idees –llavors ni podia imaginar-me que més tard esdevindria una hipòtesi i finalment una teoria– que pel mateix vaig incorporar discretament als apunts del curs en un gràfic i amb un parell de conceptes, per a deixar-me constància a mi mateix. També vaig atrevir-me a comentar-ho amb els alumnes perquè tenien unes altres preocupacions i les paraules se les emporta el vent.

Cal afegir que no és una coincidència fortuïta que les idees apareguessin de la superposició d’aquests dos temes aparentment inconnexos –els processos cognitius i les radiacions ionitzants– perquè com es veurà, tenen el profund nexe dels “Sistemes simbòlics” (de moment el lector pot llegir “Sistemes que suporten llenguatges/ informació”, que li serà més familiar).

A finals del 2004, davant l’acumulació d’evidències ja li deia “hipòtesis holística”, raó per la que vaig decidir començar a explicar-la, sobre tot per la responsabilitat de trametre uns indicis inequívocs –de conseqüències transcendentals– encara ignorats per la resta. Tot això anterior va poder més que la certesa de que seria pres per un ignorant, per un il·luminat, per un esotèric, ... i el previsible menyspreu de desconeguts, coneguts i fins i tot d’algun amic, com així ha estat.  Així, a finals del 2004 vaig escriure “Els simbolimes...
que a més a més vaig anar traduint al francès, intentant arribar a àmbits intel·lectuals més àgils i més tolerants que els de parla catalana i castellana (el dit “español”).acabava prometent que escriuria una “segona part”, amb un resum dels processos cognitius que vaig descriure a partir del 1995.  Uns processos que –com ja he dit– m’havien portat a aquelles idees de la “primera part” (“Els simbolismes...”). Però amb el fracàs de la primera part, la “segona part” ni la vaig començar.

D’entrada, el lector veurà d’aquí a poc, que el resum d’aquell escrit del 2004 ha estat traslladat a aquest document, integrament, sense cap canvi, perquè no trobo res a millorar en aquest brevíssim resum. La diferencia és la forma expositiva del gruix de l’escrit, i els ja comentats nous descobriments científics, encara més aclaparadors dels que disposava fa 5 anys. I, possiblement, una maduració de la Teoria per part meva.

La Teoria holística permet explicar fenòmens que la física actual és absolutament incapaç d’explicar (com també explica d’altres fenòmens que no sap com fer-ho la biologia, d’altres que no ... la genètica, d’altres que no ... la psicologia, ...). No obstant això, per a entendre la Teoria holística no cal un nivell especial de física, ni tan sols de matemàtica (tot i que, un i/o un altre, sempre poden ajudar). Cal simplement aflorar el sentit comú i el poder pensar amb plena llibertat, el què afegeix un indici més de la potencia d’aquesta teoria. Però també cal temps i paciència, perquè el lector no està llegint un diari –per molt interessants que siguin les seves notícies–, ni davant una novel·la, tot i que sigui de les que no volem deixar de llegir fins a acabar-la.


“FORMA”: UN EXEMPLE DEL SISTEMA CONCEPTUAL (“Forma.pdf700 kB) 2008, novembre

El concepte “Forma” i les més de 200 relacions que estableix amb altres conceptes, és un il·lustratiu exemple de la potència d’un Sistema conceptual, així com per a diferenciar “paraula” i “concepte”. El document “Element nilpotent.pdf” d’aquesta mateixa Web, complementa aquest document.


ELEMENT NILPOTENT (I SEDAN-COUPÉ) ("Elementnilpotent.pdf" 143 kB ) 2009-01-01

La finalitat de l’escrit és posar de manifest l’eficiència del Sistema conceptual, explicant al lector un concepte molt específic de la matemàtica “Element nilpotent” (i també un molt més simple, “Sedan-coupé”). Com a contrast el lector pot provar de trobar un matemàtic i de demanar-li que –suposant que el conegui– li expliqui aquest concepte amb els seus recursos habituals, fins i tot amb el doble, el quàdruple o amb deu vegades més de temps del que necessita per a llegir aquest document (una mitja hora). A més a més la major part d’aquest document no tracta d’aquest concepte sinó que introdueix al lector en alguns aspectes bàsics del Sistema conceptual, aspectes comuns a qualsevol concepte. Altres exemples anàlegs d’aquesta eficiència comprensiva els trobarà a “Forma.pdf”, a “Demostracions de Física i Química”, a la tercera part de “Triptic” (“L’ús, dels diccionaris: Ludoteca, Botànica i Signatura”).


DEMOSTRACIONS DE FÍSICA Í QUÍMICA ("DemoFisicaQuimica" 520 kB) 2000 
Traducción castellano/ español: "DemoFisicaQuimicaCAS.pdf" 520 kB 2000

El “Moment d’una força” és un dels conceptes més bàsics de la física, un dels que primer s’estudien i que més fàcilment s’apliquen (a la mecànica clàssica). Però ni amb el seu ús reiterat i correcta s'és capaç de conceptuar-lo correctament. El problema encara és més greu perquè el concepte “Moment” també s’utilitza a nivell teòric i en branques complexes com la mecànica quàntica.

Fa anys, reflexionant sobre el Sistema conceptual, En Ferran (veure el pdf “El meu amic Carles” a “Proposta” d’aquesta Web) se’m queixava de que li arribaven els alumnes a la seva assignatura de “Materials” sense saber termodinàmica, pel que finalment va optar per fer un repàs de la mateixa a l’inici del curs. I que a base de millorar-lo havia reduït el repàs a una sola hora. ¿Una assignatura anual i mal entesa, esmenada en una sola hora? ¿Quina eficiència didàctica es pot donar a una metodologia comprensiva, la representació segons el Sistema conceptual, que en una sola hora millora la comprensió d’un curs anyal de fórmules i càlculs integrals?



ELS DRETS DELS NENS (“Els drets dels nens.pdf”  1650 kB) 2008, febrer

Document fet de manera fortuïta, al coincidir el muntatge d’aquesta Web amb un embaràs molt pròxim, així com la coneixença d’un equip de professionals altament experts. Pot semblar una “extralimitació”, però s’ha inclòs perquè és un bon element integrador i un bon punt d’entrada al coneixement, una entrada motivadora, atès que qualsevol persona es va iniciar en el coneixement de molt petit.

Tots aquests drets no han estat mai integrats, sempre es troben fraccionats (ONU/ UNICEF, OMS, UNESCO, ...), sovint expressats ambiguament, poc explícitament. Però sobre tot sempre han estat formulats pels adults, mai pels mateixos protagonistes, els nens. Tot això s'intenta rectificar en aquest escrit.

A la “Presentació” ja s’ha comentat el gran anacronisme de la nostra civilització, com és “el gran desconeixement de com són els nostres propis processos de coneixement”. Això arrossega, a l’hora, a moltes deficiències en l’educació i en l’aprenentatge. Però paral·lelament també són freqüents els equívocs i/o la ignorància de processos molt més bàsics, primaris*, com el part i/o l’alletament (i en general la higiene alimentària).

* Mal anomenats “primals”.

El document posa de manifest la complexitat de la persona, de la seva formació i de la seva educació, i el criteri que aquest procés mai s’hauria de trivialitzar ni banalitzar amb receptes/ protocols/ currículums de qualsevol tipus, sinó que prioritzant els instints (com el sentit comú en general i l’instint maternal/ paternal en particular), l’expertitud (que no tothom té) i les metodologies interdisciplinàries.

De fàcil lectura, per a una segona lectura més profunda es recomana llegir prèviament els tres escrits següents “Què és la intel·ligència?”, “Què és la conscienciació?” i “El kerigma del pensament”.

ADDENDES

Posteriorment (2008 juliol) s'ha afegit un informe sobre l'alletament per tres motius:

- constata el bagatge científic que hi ha darrera aquest escrit, en aquest cas els paràgrafs de l'alletament, amb innombrables estudis, comitès científics i resolucions de la OMS/ WHO;
- constata el ja esmentat baix nivell de coneixements sobre aquests temes, fins i tot per part d'organismes dedicats a la Salut;
- aporta un exemple, no habitual, de responsabilitat política i de les positives conseqüències que poden derivar-se.

 
També les referències a un recent article sobre l'alletament (Public Library of Sciences; Computacional Biology; "Emergent Synchronous Bursting of Oxytocin Neuronal Network" de E. ROSSONI, J. FENG, et allii, 2008-08-18) perquè constata inequívocament el que pressuposa aquest escrit i altres d'aquesta Web, que el funcionament fisiològic se suporta/ gestiona en "mecanismes" simbòlics/ informacionals del tipus (-M, +S) tal com s'expressa en la primera pàgina que segueix ("Jo només entenc de les estructures d’informació que caracteritzen la vida, que són les genètiques, les hormonals/ immunològiques i les psíquiques"). Així s'entén, per exemple, que un nadó prematur s'engreixi més ràpidament i augmenti la probabilitat de supervivència si s'alimenta en braços i fent el "pell amb pell" amb una altra persona, que només intubat en una incubadora.


QUÈ ÉS LA INTEL·LIGÈNCIA?
("Intelligencia.pdf394 kB) 2008-02-05

Fàcil, breu (25 pàgines) i entretinguda exposició del què és la intel·ligència, de les seves característiques, de les seves bases intuïtives i dels seus condicionants limitadors, però també dels nombrosos equívocs que hi ha al voltant d’aquesta "màgica" facultat (equívoc com el que incorre la revista “Science”, comentat detalladament en aquest escrit a "¿Què no és la intel·ligència?" [.0] i "Estupidesa. El principi "zero" de la psicologia [.37]").

La “trampa” que explica la seva brevetat i assequibilitat és que el document es referència reiteradament a continguts d’altres escrits (de la conscienciació, del kerigma del pensament, de la classificació dels sistemes, de l’exactitud, ...) als que cal remetre’s si es vol aprofundir més en la comprensió d’aquesta facultat. 


QUÈ ÉS LA CONSCIENCIACIÓ? ("Conscienciacio.pdf2071 kB)  2007-09-28

La conscienciació és “un complexament autoaplicatiu dels sentiments”, que entre moltes altres aplicacions, fa de suport als nivells del pensament. Aquesta brevíssima definició contrasta amb les dificultats de comprensió d’aquest concepte i els habituals equívocs que genera.

Els equívocs sobre aquest concepte (com el que incorre fins i tot la revista “Science”, comentat a l'inici d'aquest mateix escrit) fa necessària una detallada explicació “in extenso” (71 pàgines) sobre què és la conscienciació, per a aclarir equívocs i evitar-ne de nous.

Quan avui són habituals manifestacions tan sinceres com "Tampoco sabemos [los científicos] qué es la consciencia. Decimos que somos seres conscientes pero no podemos determinar con exactitud qué es eso" (S. ZEKI), el lector podrà llegir el primer document que ho explica i ser dels primers en saber-ho.

També s'expliquen breument: les facultats que permeten desenvolupar la matemàtica  –per a alguns, un dels interrogants més importants a resoldre en l'àmbit científic–  i el funcionament de la reflexologia podal, un altra fenomen ja acceptat però tampoc explicat fins avui.

A partir d’ell, es referencien altres documents, que són de més fàcil lectura si abans s'ha entès aquest  ("El kerigma del pensament", ...). 


EL KERIGMA DEL PENSAMENT (“Kerigma pensament.pdf”  1136 kB)  2007-04-12

Descriu l’evolució cognitiva del nen, i tots ho hem estat abans. És com la biografia intel·lectual de qualsevol persona.

El pensament és complexa, es composa de quatre nivells estructurals a partir de diverses facultats prèvies: sensacions, sensitivacions i petits processos (dits “locals”) de conscienciació i desprès d'un nivell previ o "nivell zero" (la "identificació sensitiva", auditiva i tàctil des dels darrers mesos del fetus, visual a partir dels primers mesos del nadó). Els dos primers nivells són de conceptuació, la simple/ sensitiva i la composta/ virtual, la primera distinció bàsica, ignorada per la lingüística però substancial en el nadó.

El coneixement és un dels nivells estructurals del pensament, el tercer. I com s'ha dit a la pàgina de "Presentacio", el coneixement és el gran desconegut dels nostres coneixements (és el "leit motiv" d'aquesta Web). I això sense comptar els nivells extrínsecs derivats, el raonament i la lògica.

El lector podrà ser dels primers en conèixer què és el coneixement i el pensament (“kerigma”: anunci i difusió solemne d’un fet important, en aquest cas, el funcionament del nostra pensament).

A més a més, introdueix a la semàntica intrínseca, una disciplina nova que intersecta matemàtica i psicologia, sense la qual no és possible fer ciència del coneixement d’una manera seriosa.

El document cal considerar-lo un document de síntesi (2007) de tots els anteriors escrits des del 1995. És de lectura densa però això no impedeix que, llevat d’algunes parts, sigui fàcilment comprensible. Establint una proporció amb les 70 pàgines de “Què és la conscienciació?” –un complexament entre dos nivells, el de partida (sentiments, sensacions) i el resultant (la conscienciació)– caldrien 500 o més pàgines per a explicar amb un detall similar els 5 nivells que intervenen en el pensament .

A partir d’ell, es referencien altres documents.


L’EXACTITUD A LES CIÈNCIES
("Exactitud ciencies complet.pdf504 kB)  2007-03-06

Tracta el tòpic de l’exactitud, generador d’equívocs omnipresents arreu. 

Recopilat a primers del 2007 d’unes notes molt anteriors (2002), sortosament va ser registrat abans que es coneguessin profundes crítiques sobre la investigació genòmica feta pels seus mateixos investigadors i publicades a revistes com “Science” i “Nature”. 

Dic "sortosament" (veure la correspondència dels “Annexos” d'aquest document) perquè aquestes crítiques ja s’havien formulat anys abans com a conseqüència de l’estudi del Sistema conceptual i dels sistemes simbòlics a suport simbòlic de la psique, el que constata l’abast i aplicabilitat d’aquesta teoria. Més encara, indica cap a on haurà d’orientar-se la investigació del genoma en el futur per a no caure en similars errors, errors que han acompanyat la genètica des del seu inici, des de fa segle i mig amb la ignorància de MENDEL, passant pel menyspreu de SUTTON i altres, fins al presumible plagi de WATSON, CRICK i WILKINS (incloses les absurdes conclusions masclistes i racistes del primer, àmpliament comentades a “Què és la Intel·ligència”).

L’escrit fa profundes reflexions sobre l’estat actual i les tendències de la investigació genètica i de la física teòrica. I també sobre actituds de la lingüística i de la lògica matemàtica.

A partir d’ell, es referencien altres documents que són de més fàcil lectura si abans s'ha entès aquest, especialment “La teoria holística”.

Va ser escrit també com homenatge a l’associació “BOURBAKI”, tal com s’explica a la carta que també figura als "Annexos" d'aquest document. 


DUALITAT ALGEBRAICA (extractes) ("Dualitatalgebraica.pdf114 kB)

S'adjunten uns extractes de diversos documents que amb molta brevetat permetrà al lector conèixer aquest concepte de "Dualitat algebraica" i adonar-se de la seva importància fora de l'àmbit de la matemàtica (genètica, pensament, llenguatge, ...).


SISTEMES. TIPOLOGIA (±M, ±S, ±N) I ARBRE ("Sistemes.pdf272 kB)

Representar qualsevol cosa –real o virtual– com a part d'un Sistema adient és la primera condició per a poder-la tractar científicament.

La segona és considerar el tipus intrínsec de sistema al que pertany, perquè cada tipus intrínsec de sistema requereix un tractament metodològic específic, i quan no es fa correctament el fracàs és inevitable. Encara que sembli impossible, aquest error tan simple i bàsic és una causa habitual de paranys i fracassos de la ciència.

¿Quina és aquesta tipologia? Els següents extrets i "collages" d'escrits d'aquesta Web ho expliquen resumidament.

SISTEMA; INTERACCIONS I PROCESSOS DE COMPLEXAMENT; SISTEMES SIMBÒLICS I INTERPRETABILITAT; QUADRES DELS TIPUS DE SISTEMES I DE LES METODOLOGIES CIENTÍFIQUES ASSOCIADES; ARBRE DELS SISTEMES EXISTENCIALS


Tampoc es pot fer una "Teoria general de sistemes" (BERTALANFFY) sense tenir en compta l'anterior tipologia ni la continuïtat (i les transferències metodològiques) de l'"Arbre dels sistemes existencials".

Sovint, llibres com els de matemàtica o física comencen dient els conceptes que cal conèixer prèviament per a llegir-lo, o fins i tot s'expliquen breument aquest conceptes. Tan mateix, al començar a escriure com eren els processos del coneixement i del pensament, em va semblar necessari distingir quines eren les diferents tipologies dels sistemes.

La sorpresa va ser a posteriori. La primera adonar-me que no estava escrit a cap lloc. La segona que, dia a dia, era un criteri reiteradament útil per a entendre i resoldre problemes importants (o millor, per a no caure en ells). Tot i que puguin haver imprecisions i fins i tot algun error, considero oportú reproduir integrament el text inicial pel seu valor d'aproximació heurística.

EXTRETS DE "DICCIONARI INTRÍNSEC I LLENGUATGE NATURAL" (1996), I DE "LA CONSTRUCCIÓ DEL PENSAMENT I DEL LLENGUATGE" (1997)



MEMORIA IN EXTENSO DE LA PATENTE WO 03 054835 A2 
("Memoria patente.pdf1332 kB
(P 2001 02870 2001-12-21, 13 h 05’. PCT/ ES02/ 00618 (UEuropea, USA); 2002-12-02)

Memòria completa (en castellà), abans de resumir-se i adaptar-se al format legal. Exposa tan els fonaments teòrics d’un Sistema conceptual intrínsec i exacte, com els procediments més bàsics de simulació informàtica dels processos cognitius del pensament.

La inexistència de revistes estrictament interdisciplinars (hi ha algunes que publiquen articles de qualsevol disciplina científica, però això és una altra cosa molt diferent) i en tot cas la impossibilitat de publicar un article de tals dimensions (18 000 paraules), feia la sol·licitud de Patent com el mitjà més segur i més de més garanties per a deixar constància pública del funcionament dels processos cognitius i pensamentals. I a la vegada, garantir l’autoria dels descobriments (tenint en compta les diverses trameses d’informació que s’havien fet i les molt habituals apropiacions i plagis), molt més enllà de simples Registres de propietat intel·lectual.

A més a més, la paciència de l’enginyer de patents (J. JUNCOSA) va propiciar una explicació endreçada, completa i plenament intel·ligible de cara al lector, que amb anterioritat no s'havia plantejat.


LES RELACIONS DEL LLENGUATGE ("Relacions.pdf1442 kB)  1996

Inventari extensiu i detallat (pendent de finalitzar) de les relacions que utilitza el pensament i el llenguatge, siguin intrínseques (associades directament a les facultats perceptives i cognitives) o extrínseques. Sense ells no ens podriem entendre ni construir coneixements.

Això contrasta amb el seu desconeixement en l’àmbit educactiu i/o el mal ús en l’àmbit científic, el que origina frequents errors (veure per exemple la Condició suficient i la Condició necessària a “Què és la intel·ligència?”, la Polisèmia que va originar l’estavellament de la Sonda Mars a “Els simbolismes pre-materials...” o a “L’exactitud a les ciències”, etc., etc., etc.)

La seva obvietat i detallisme pot produir una lectura avorrida (pot imaginar el lector lo feixuc d'escriure-ho i el perquè encara no s’hagi acabat).

Molts documents posteriors incorporen el seu resum: “El kerigma del pensament”, “Memoria in extenso de la patente WO 03 054835 A2”, “El código del lenguaje”, ...

NOTA: "DU" ("Diccionari universal") era el nom inicial donat al Sistema conceptual l'any 1995, i "DICUC" el nom del corresponent simulador informàtic.


BREVES COMENTARIOS A LA ESTRUCTURA SIMBÓLICA INTRÍNSECA DEL PENSAMIENTO  ("Breves comentarios.pdf"   85 kB) 1999-05-20

Resum adreçat, traduït a l'anglès, a dos coneguts científics nord-americans.

Inclou la definició intrínseca de “Currículum


ALGUNS ERRORS BÀSICS/ CONCEPTUALS EN L'ESTUDI DEL LLENGUATGE (“TRÍPTIC”).  CASOS DEL CATALÀ I CASTELLÀ, I DE L'ANGLÈS, FRANCÈS, I ALEMANY. ("Triptic.pdf1166 kB) 1998-11-11

Escrit que detalla alguns errors greus en que incorre el llenguatge en qüestions bàsiques, pel que arrosseguen a tota la lingüística. És inevitablement llarg per a no ser només una afirmació –que molts transformarien interessadament en “una simple opinió d’un profà”– sinó que una constatació inequívoca de l’arbitrarietat i la manca de rigor en que sovint se sustenta aquesta disciplina. I tot això refrendat/ sacramentalitzat pels diccionaris de la llengua.

Un error sorprenent és assignar incorrectament els noms del procés més bàsic de la comunicació: la interpretació lingüística, amb la permuta entre “significat” i “significant”. Amb errors com aquest no ha d’extranyar la incapacitat de la lingüística tradicional en tractar correctament els aspectes semàntics de la conceptuació o semiològics de la terminologia. Ni en entendre què és, estrictament, la gramàtica o la sintaxis, més enllà dels convenis arbitrats i capritxosos de l’actualitat.

En el cas de l’anglès s’aprofita un text presumptament científic, en ús en una prestigiosa Universitat nord-americana en l’àmbit lingüístic i del coneixement, per a constatar un clar exemple d’analfabetisme funcional (escriure mecànicament, sense expressar-se intel·ligiblement). Conscient que dificilment seria publicable en l’àmbit català o castellà i què sentaria malament a moltes persones, vaig registrar-lo i me’l vaig guardar. Malauradament, al escriure-ho encara no coneixia l’ “afaire” SOKAL (i el derivat llibre amb BRICKMONT) que per apuntar al mateix possiblement m’hauria animat a actuar d’una altra manera i/o a ser encara més clar i contundent.

Un altra error greu són les omnipresents polisèmies. El detallat tractament de conceptes com Polisèmia, Homosèmia o Polihomosèmia (=Homo-poli-sèmia =Homo-poli-denominació =Poli-homo-denominació) no és per a mirar-se el melic sinó que necessari per a fer reflexionar al lector.

A la tercera part “L’ús dels diccionaris....” constata el baix nivell i manca de control de qualitat de l’ensenyament i del material emprat (llibres). A l'inrevés, es constata l'eficiencia del sistema conceptual pel que fa a la velocitat d'aprenentatge i l’adquisició de nous conceptes i coneixements, així com la qualitat comprensiva, que és multipliquem espectacularment (veure "Aplicacions" → "Autoaprenentatge...").

Davant un panorama tan dramàtic com ignorat, em va semblar necessari fer l’escrit per a deixar constància de tots aquets errors. Posteriorment vaig fer la “Introducció”, que emmarca aquesta penosa situació cultural (d’aquesta "Introducció" parteix el que posteriorment vaig haver de denominar el “Principi zero” de la psicologia, de la semiologia, de la semàntica, la pedagogia ...).


"PER" I "PER A": EQUÍVOCS ACTUALS I PROPOSTA DE CRITERIS D'UTILITZACIÓ FÀCIL I INEQUÍVOCA. ("Per i per a.pdf430 kB) 1998-11-11

En conèixer les metodologies al voltant del Sistema conceptual, un bon amic (J. BONAVENTURA) em va plantejar el 1997 que tractés d’analitzar i donar una solució a un dels problemes ancestrals que arrossega l’idioma català, per la confiança que la trobaria i que això portaria a que els lingüistes consideressin seriosament aquesta nova perspectiva de la lingüística.

Lo primer, trobar la solució, va ser així, però lo segon no. El problema era que la solució sortia de l’àmbit gramatical i sintàctic, i fins i tot del semàntic, i es trobava en l’àmbit de la percepció fenomenològica i la semiologia intrínseca, disciplines desconegudes pels lingüistes i en conseqüència invisibles per a ells (alguns dels quals em van manifestar que em restringia a copiar els usos del castellà). La realitat del problema és que “Per” i “Per a” estableixen una quasi-polisèmia (o quasi homo-denominació què és el mateix, veure “Tríptic”) que és rebutjada per la intuïtivitat i per les facultats semiològiques de la nostra psique, portant a dos reaccions:

- adoptant una expressió clarament distintiva com és fa molt sovint amb “per tal de” en lloc del “per a”, per a diferenciar-la inequívocament del “per”, atès que les seves diferències són intuïtives i en conseqüència resulta necessària la diferenciació si es vol parlar amb propietat. El problema és que és molt llarga i s’oposa a la tendència de l’economia del llenguatge.
- banalitzant el problema, tendint a la polisèmia total (suprimir la “a” del “per a” davant l’infinitiu) en les zones més castellanitzades/ deteriorades (com la Catalunya metropolitana),


P. FABRA no va tenir temps d’aprofundir en aquest problema, però intuïtivament tampoc el va empitjorar. J. SOLÀ (que ni em va contestar la tramesa de l’escrit) es va capficar durant anys en defensar la banalització (la “norma COROMINAS”), fins que anys després, no fa gaire, va abandonar les seves posicions, per insostenibles.

En tot cas va resultar sorprenent constatar els anàlisis tan incomplets que fins llavors s’havien fet d’aquestes dos expressions, amb usos habituals, que s’han relatat en aquest escrit, però que no vaig trobar a cap dels molts llibres ni articles publicats, que em vaig haver d’empassar.

El treball constata que sense aprofundir en la semiologia intrínseca (molt abans de la semàntica intrínseca) és inútil tractar les arrels dels problemes lingüístics (així li va a la lingüística).


Wolfgang ISER ("ISER.pdf" 62 kB) 2006-08-14

Document que pot ajudar a lingüístes i filòsofs a situar el Sistema conceptual en base als seus coneixements professionals.

El document resulta d’una coneixença fortuïta del treball d’aquest lingüista germànic, per una veïna seva d’Allensbach. Influenciat clarament pels postulats del "segon" WITTGENSTEIN –com per exemple en els seus “leerstellen”– vaig intentar contactar amb ISER per a que conegués com es pot tractar el problema des de la semiologia i la semàntica intrínseca. Per la seva edat, i per dos inoportunes caigudes dues setmanes deprès, va morir com a consequència d’elles.

A través de referències a diversos lingüistes, científics i/o filòsofs, el resum (en castellà) també dóna una visió resumida d’aplicacions genèriques, com la ciència universal que va postular LEIBNITZ, o específiques, com assolir el que pretenia el “primer” WITTGENSTEIN. 


EL CÓDIGO DEL LENGUAJE ("Codigo.pdf557 kB)  2001 febrero

Un intent (en castellà), de fer un escrit assequible per a difondre el paral·lelisme entre l'estructuració genètica i l'estructuració dels sistemes numèrics posicionals i la seva fàcil i útil extensió al llenguatge del pensament humà.

En gran part està resumit per la “Memòria “in extenso” de la patent “WO 03 054835 A2” i “El Kerigma del pensament”. És a dir, aquest escrit és, en els temes tractats, una exposició més detallada, “in extenso”, i en conseqüència més fàcil de seguir que la memòria de la patent, però també més llarga.

Inclou diversos annexos que reflexionen sobre la gramàtica, la sintaxis, la semiologia, la semàntica, la psicologia, la imprompta, la intel·ligència, la pedagogia matemàtica, la lògica i l’axiomàtica, la ciència universal i la convergència lingüística.


"MARKETING" RELACIONAL
("MarketingRela.pdf"
  300 kB2003-03-31

A suggeriment d'En Joan VIÑAS i COT i des de la perspectiva del Sistema conceptual, es va fer una anàlisis del llibre "Marketing relacional" de P. J. REINARES y J. M. PONZOA, ben valorat en el seu dia.

Tot i els nuls coneixements anteriors d'aquest àmbit, va permetre una ràpida lectura, reduint-lo a uns limitats elements cognitius (conceptes i relacions), detectant inconsistències i mancances, així com diverses pàgines inútils.


BREVE ANÁLISIS A LOS COMENTARIOS SOBRE EL PENSAMIENTO DE EINSTEIN, von NEUMANN, Y MARGULIS, EN "MICROCOSMOS" ("EINSTEINEUMANNMARGULIS.pdf130 kB)  1998-11-14

Al leer este libro, “Microcosmos”, aprecié algunas intuiciones correctas  —y también alguna incorrecta— que eran ilustradoras de la estructura del pensamiento, estructura que había establecido detalladamente pocos años antes (“El kerigma del pensament” es un denso resumen posterior).

Pese a su tono conciliador, mi amigo Ferran (ver “Mi amigo Carles.pdf”) me aconsejó no difundirlo entonces por las posibles reacciones que pudiera producir, más aún por la idolatrada figura de EINSTEIN*.

* No es mi caso, en absoluto, conociendo su exacerbado e injustificable machismo y las evidencias de sus reiterados plagios.


Hoy su interés es reducido por otros documentos de divulgación que ya he escrito sobre este tema, pero tiene su valor histórico. Por ejemplo, trata la “Saviesa de la naturaleza” en base a la “Transferencia de elementos metodológicos entre sistemas estructurales”, una base muy concreta que evita la fácil tentación de planteamientos “superiores”.

Además, hoy considero que si este estilo de escritura puede molestar, solo es a personas faltadas de curiosidad, de sentido crítico, y de interés en aprender.

© 2007 - 2013 Sistema Conceptual.